Tot i que no ho sembli, era una nit de lluna plena. Els "cabrits" seguien àgils el seu pas cap a Sant Salvador, atravessant per les Comunes i el coll des Vent, mentre el cap, tenia en ment el sopar que li esperava.Eren temps amb ganes de sentir-se vius, amb ganes de fer feina, de participació, de col·laboració, de patrocinis, de veure quin nou color haurien posat a la mateixa fotografia del cartell, d'anar a apuntar-se el darrer dia sense dur doblers i ja t'ho pagaré el dia de l'excursió, d'omplir autobusos, d'informar-se qui es el líder, de preus per socis i per no socis, d'un record en forma de gorra, camiseta, etc. de l'experiencia viscuda, de pensar amb el frontal, d'al·lots feis una aturadeta per agrupar a la gent, de "ho duc millor del que hem pensava", de "on anau a la propera excursió?, i quan es?"
Diuen, que no hi ha temps que no torn. Però també es diu, que cada cosa al seu temps, ...i en s'estiu cigales.
0 comentaris:
Publicar un comentario en la entrada