Bon començament del dia de Sant Agustí, posant a tothom al seu lloc...
Bon dia a la gernació,
i a sa quica embalsamada.
Bon dia El Coso, m’agrada
poder fer aquest pregó.
Toros sí o toros no?
Sou una penya taurina?
o sou un bou que endevina
on ha de posar es banyam
i de ses festes fa un clam
amb sa cornada més fina?
Molt abans de començar
haurem de sebre que passa
i perquè sa puta plaça
no és de Felanitx ja.
S’empresari Balañá
fa estona ferm que ho va escriure,
que en no haver-hi un bou miura
qualque any per Sant Agustí
hauria de fer es camí
cap an es poble i ser lliure.
És igual que es Sindicat,
noble cooperativa;
abans tan pública i viva,
ara tan mort i privat.
I el batle què fa callat
sense fer-hi cap gestió?
Que cridi un poc s’atenció
Al Castell de Santueri
i aclarirem es misteri
de si en Vidal mai diu no.
Ara que parl d’en Vidal,
no podríem, a sa plaça,
torejar aquesta classe
de polítics que fan mal?
Començ pels d’àmbit local
com es batle Biel Tauler,
que li aniria més bé
començar una altra tanda
que un batle, si no comanda,
té poca feina per fer
Es mosso de na Soler
va aprendre prest es camí,
dir sempre a tot que sí
per llavor no quedar bé.
I d’ella que vos diré,
si a sa seva manera
ha sabut fer de torera
per devers es Parlament
amb un sou ben suculent
i una llengo falaguera.
Ja que som dins es safareig
hem de pescar es peixos grossos
i cercar es qui fa trossos
i sempre duu es maneig.
Jo des d’aquí malaveig
que no se jubilarà;
saps que fa de mal deixar
un sou tan extraordinari
si, a més de ser es secretari,
talles tot es bacallà.
I ara amb so mateix pandero,
perdonau-me que ho confiti:
no me negareu que “es Titi”
no sigui un nom de torero.
Aquest sí que és punyetero,
amb el tio s’ha despert
i ara a cada concert
amb s’amiguet des tassons
guanyen bones comissions
i es poble és s’únic que hi perd.
Emperò per torejar
no vaig de coses barates,
més valdria posar en Matas,
n’Areal o na Munar.
Això sí, no hi ha d’entrar
N’Anthic ni es Bloc, per favor,
que ja han fet demostració
de com putes es congrien,
que aquests ni torejarien
s’elefant d’en Barceló.
Li heu de dir an es bergant,
ell que és un homo valent,
que vos faci un monument
amb sa quica i s’elefant,
i una estelada penjant
que mostri d’(av)on venim
i es que mos donin ventim
que posin es cul amb pompa
i veuran entrar una trompa
pes forat que tots tenim.
No voldria acabar
sense un sentit homenatge
cap a n’aquest personatge
que fa poc que se’n va anar.
Sa casa vos va deixar
perquè el Coso fes sa festa
i una actitud tan honesta
sempre és digna d’agrair,
com ho és poder tenir
una penya tant xalesta.
Maldament no sigui el Papa
avui vos puc beneir,
en nom d’en Mateu Xurí
que sigui una festa guapa.
Per acabar se destapa
es meu únic gran desig:
que tots es que sou en mig
pugueu gaudir fora mida,
per això, amics, llarga vida
al Coso i a Felanitx.
i a sa quica embalsamada.
Bon dia El Coso, m’agrada
poder fer aquest pregó.
Toros sí o toros no?
Sou una penya taurina?
o sou un bou que endevina
on ha de posar es banyam
i de ses festes fa un clam
amb sa cornada més fina?
Molt abans de començar
haurem de sebre que passa
i perquè sa puta plaça
no és de Felanitx ja.
S’empresari Balañá
fa estona ferm que ho va escriure,
que en no haver-hi un bou miura
qualque any per Sant Agustí
hauria de fer es camí
cap an es poble i ser lliure.
És igual que es Sindicat,
noble cooperativa;
abans tan pública i viva,
ara tan mort i privat.
I el batle què fa callat
sense fer-hi cap gestió?
Que cridi un poc s’atenció
Al Castell de Santueri
i aclarirem es misteri
de si en Vidal mai diu no.
Ara que parl d’en Vidal,
no podríem, a sa plaça,
torejar aquesta classe
de polítics que fan mal?
Començ pels d’àmbit local
com es batle Biel Tauler,
que li aniria més bé
començar una altra tanda
que un batle, si no comanda,
té poca feina per fer
Es mosso de na Soler
va aprendre prest es camí,
dir sempre a tot que sí
per llavor no quedar bé.
I d’ella que vos diré,
si a sa seva manera
ha sabut fer de torera
per devers es Parlament
amb un sou ben suculent
i una llengo falaguera.
Ja que som dins es safareig
hem de pescar es peixos grossos
i cercar es qui fa trossos
i sempre duu es maneig.
Jo des d’aquí malaveig
que no se jubilarà;
saps que fa de mal deixar
un sou tan extraordinari
si, a més de ser es secretari,
talles tot es bacallà.
I ara amb so mateix pandero,
perdonau-me que ho confiti:
no me negareu que “es Titi”
no sigui un nom de torero.
Aquest sí que és punyetero,
amb el tio s’ha despert
i ara a cada concert
amb s’amiguet des tassons
guanyen bones comissions
i es poble és s’únic que hi perd.
Emperò per torejar
no vaig de coses barates,
més valdria posar en Matas,
n’Areal o na Munar.
Això sí, no hi ha d’entrar
N’Anthic ni es Bloc, per favor,
que ja han fet demostració
de com putes es congrien,
que aquests ni torejarien
s’elefant d’en Barceló.
Li heu de dir an es bergant,
ell que és un homo valent,
que vos faci un monument
amb sa quica i s’elefant,
i una estelada penjant
que mostri d’(av)on venim
i es que mos donin ventim
que posin es cul amb pompa
i veuran entrar una trompa
pes forat que tots tenim.
No voldria acabar
sense un sentit homenatge
cap a n’aquest personatge
que fa poc que se’n va anar.
Sa casa vos va deixar
perquè el Coso fes sa festa
i una actitud tan honesta
sempre és digna d’agrair,
com ho és poder tenir
una penya tant xalesta.
Maldament no sigui el Papa
avui vos puc beneir,
en nom d’en Mateu Xurí
que sigui una festa guapa.
Per acabar se destapa
es meu únic gran desig:
que tots es que sou en mig
pugueu gaudir fora mida,
per això, amics, llarga vida
al Coso i a Felanitx.
Les fotografies comentau-les vosaltres mateixos, ...que jo no tenc temps.
Ja havia avisat, que si vos pareixia que vos hi assemblaveu, no vos hi posasiu devora...
0 comentaris:
Publicar un comentario en la entrada